Història

Començaments de l'empresa

Fa al voltant de 85 anys el Sr. Pascual , després d'haver fet durant diversos anys l'aprenentatge de Calafat, va començar a construir les seves pròpies barques. El seu bon fer , va fer que de seguida el coneguessin diversos pescadors , de manera que les comandes es van anar succeint fins que, abans d'acabar la barca d'un pescador ja tenia un o dos més en llista d'espera.

Les seves barques es van arribar a conèixer al llarg de tota la costa de Girona en molt poc temps, a causa de l'estabilitat de la barca, (ja que la va construir amb una quilla central i dos quillots als costats, o escoas, donant l'estabilitat que necessitaven els pescadors per pescar) així també va aconseguir que es distingissin els purs Llaguts Catalans dels que es construïen en altres zones de la Mediterrània. Afegint uns acabats molt ben fets, també va aconseguir que alguna persona de la burgesia, amants del mar, li fessin algun encàrrec, per passejar tranquil·lament i gaudir de la nostra meravellosa Costa Brava.

Salvador Dalí i la seva barca GALA

La gent que coneixia una mica el món dels Llaguts, aviat va començar a parlar d'ell, i Dalí veritable amant de la mar, va anar a veure al Sr. Pascual, perquè li fes una barca per a ell i la seva dona a la qual va nomenar GALA i que per cert, després de diverses restauracions, segueix navegant per Cadaqués, passejant a turistes estiu rere estiu.

A partir d'aquí, no es pot negar que també va ser un bon trampolí perquè la gent cada vegada parlés més i més, i com van veure que el Sr. Dalí va arribar a tenir fins a tres barques fetes pel Sr. Pascual, aquest comencés a ser reconegut en aquest món tan difícil.

Encara avui dia a Port Lligat davant de la casa de Dalí, sempre hi ha més d'una dotzena d'elles, però fetes ja del segon període de fabricació és a dir ja fetes en polièster.

Va arribar el relleu

El seu fill Joan Pascual, tenia fins i tot més passió pel mar i les barques que el seu pare. A la sortida del col·legi, molts dies, agafava el berenar i li anava a fer companyia, ja que algunes vegades ell li demanava una petita ajuda i ell se sentia feliç, ja que després podia comptar que ajudava al seu pare fent barques.

Però van passar els anys i el seu fill Joan va créixer, i tenia visió emprenedora, i quan ja treballava amb el seu pare, li va fer veure que el mercat necessitava un producte nou. La gent volia comprar barques, però el manteniment anual, de calafatar, envernissar i potser canviar alguna peça de la fusta, resultava caríssim i això feia que pocs es llancessin a aquesta aventura. Joan va començar a parlar amb el pare per fer les barques de sèrie i de polièster, ja que tenen un escàs manteniment cada any, i la fabricació era moltíssim més barata. Joan en aquells moments rondava els vint anys i davant la negativa de la família, ja que tots deien que estava boig, després de fer un dur pacte amb el pare iniciar el seu camí en solitari. Primer esbrinar com es treballava el polièster, que materials havia d'usar per a la fabricació, com s'havien de fer els motlles. Tot això li va costar molts mesos esbrinar-ho, ja que la gent era reticent a col·laborar. Cap a proves amb el que li havien dit, fins que per fi va aconseguir treure la seva primera peça de prova, sense cap imperfecció i aquí va començar el seu calvari, però amb molta il·lusió. El pacte que va fer amb el pare, va ser que treballés tot el dia amb ell i després de sopar si volia, podia anar a la drassana a perdre el temps i els diners com li deien, i així ho va fer cada dia i fins i tot caps de setmana sencers. Tardà uns dos anys a veure el seu somni fet realitat, però el seu esforç es va veure compensat amb una gran felicitat, a causa que abans d'acabar la seva primera barca ja estava venuda. I després de la seva avarada va venir una venda i una altra... i en un parell d'anys més van passar de ser tres treballant, a haver d'augmentar la plantilla any rere any, amb trasllat inclòs de nau per falta d'espai.

Joan també va ser el promotor dels vaixells que porten les quilles submergides i la gent va asseguda còmodament en un banc veient passar els peixos al seu costat i veient el fons marí, que d'altra manera seria impossible. Llevat que se submergissin nedant en l'aigua. Però ell és una persona tremendament humil que ni tan sols va pensar mai a patentar el seu producte, i en qüestió de tres o quatre anys Europa sencera ja havia copiat la seva idea, havent-hi vaixells d'aquest tipus en tots els racons on hi hagi una costa digna de ser vista.

L'any 1990 l'escriptor A. Font va fer un rellevant llibre sobre els Empresaris Catalans, i va ser cridat per sortir en ell, aquí va ser reconegut en part la perfecció del seu treball, ja que se segueixen fabricant les barques artesanalment, fent totes elles una per una, enterament a mà i personalitzades segons el gust del client. I encara que el reconeixement era empresarial, ell sempre ha mantingut que mai ha estat empresari sinó un simple treballador al qual l'apassiona la seva feina. La perfecció està en totes i cadascuna de les barques que fa, ja que l'últim toc el dóna sempre ell, igual que una sèrie de treballs més delicats que no permet que ningú els faci, perquè només ell sap trobar el punt òptim per una perfecta navegació del Llagut.

Neix J.P. CALAFAT

Després de diversos anys de canvis, innovacions, ja que Joan s'atrevia amb tot, va construir vaixells de pesca, orenetes d'esbarjo, catamarans, etc. Va decidir tornar a fer-li un petit gir a l'empresa i tornar a fabricar els Llaguts que sempre havia fet de sèrie, i que mai va deixar de fer però deixar la construcció de vaixells tan grans, ja que havia de dedicar molt de temps a cada un d'ells i es necessitaven també molts empleats, i volia tornar a la feina que l'apassiona, modelar peces amb les seves mans, enginyar alguna cosa especial que algú vol per la seva barca i seguir veient el naixement dels seus llaüts. El va ajudar bastant a prendre aquesta decisió la mort del seu pare i a l'haver fet certs canvis en l'empresa, va decidir canviar-li el nom i anomenar- J.P. CALAFAT el J.P. és a causa del seu nom, Joan Pascual i el Calafat per la professió del seu pare. Encara que ell va voler que el seu pare li ensenyés la professió i la coneix bastant, en això no podem dir que sigui un gran expert.

Però en aquests moments sí que puc dir que ell està en J.P. CALAFAT esperant que els Llaguts que fabrica els segueixin agradant com sempre, que està encantat de rebre a tothom i que durant la construcció del Llagut del client estarà encantat d'assessorar-los en com han d'enfocar la seva compra, i que el client segueixi amb il·lusió la fabricació d'aquest. Només els puc dir que ens visitin aquells que no ens coneguin i vegin que la qualitat dels productes que es fan servir i la perfecció en els acabats, en el món del Llagut no ho van a trobar en cap altre lloc. I als que ens coneixen i són clients, els dono les gràcies per seguir confiant en mi i agraeixo cada visita que em fan, ja que aquesta empresa s'ha convertit en una gran família, amants tots dels Llaguts que fa Joan a J.P. CALAFAT.

Utilitzem galetes (cookies) pròpies i de tercers per analitzar i personalitzar la navegació. Si continua navegant, accepta la seva instal·lació i ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació a la nostra